pepaguilar.com photographer

I on putes he de fer sa foto?
Això va esser el primer que vaig pensar quan n'Helena em va veure càmera en mà el primer pic que vaig assistir a un esdeveniment dels Castellers.
Fins aquell moment, no sabia què era un Castell, tota la seva metodologia, tots els seus vocables, i tota la seva dificultat.
Si, qualcuna cosa havia vist a TV3, però no m'havia cridat l'atenció... fins que, acompanyant a na Cris de gralles, vaig veure l'ambient i màgia flotant quan un Castell es carrega.

Però tornem a l'inici, a la diada dels Al.lots de Llevant, allà a Manacor.
Jo amb la meva càmara, per fer fotos, ja que sempre m'agrada fer fotos de coses noves. Pero batuadell, quan la presidenta me va veure amb la càmera, ja me va donar instruccions de a què fer-li fotos.
Què putes era una enxaneta? I l'acotxador? Cap a on putes mira l'enxaneta cada vegada?

Per un fotógraf de paisatge com jo, acostumat a que les coses no es mouen (com a màxim el sol i la lluna prop de l'horitzó), l'haver de correr com a un ànec fora cap al voltant del castell per treure l'enxaneta de cara, amb el braç ben amunt, tot el castell, pegant-me amb la gent per agafar una bona foto; va ésser tota una experiència.

A partir d'aquí, i gràcies als esquemes gràfics de na Cris i la seva germana (si, vaig estudiar per saber on mirava l'enxaneta), vaig començar a treure algunes fotos bones.

Ara que ja sóc més vell i amb una operació al cor, enlloc de correr, li deman a la presidenta on mirarà l'enxaneta, i així vaig amb calma.

I a part dels esdeveniments, els calendaris, que encara que discutim molt (menys que amb la foto de gralles al Castell de Bellver), ho disfrut. Sobretot quan plou i vos tenc a la platja amb els peus ben remulls i jo ben amagadet i sec.

En resum, mai em pensava trobar tan bon grup humà, que em fes disfrutar el veure fer castells, i fer fotos.